Ampliació Teoría Tema 11. Activitats i objectes d'aprenentatge en el Màster en seguretat de les TIC

Per ampliar aquest temàri sobre els objectes d'aprenentatge el que vaig a fer és explicar-vos un projecte que he trobat a Youtube i m'ha cridat l'atenció, Activitats i objectes d'aprenentatge en el Màster de seguretat de les TIC, el qual ha sigut desenvolupat per un alumne anomenat Josep Vañó Chic. Aquest treball ha sigut realitzat al Màster en Educació i TIC de l'especialitat de Disseny Tecno-pedagògic a través de l'assignatura de Codi Segur.

Tal i com diu Josep al vídeo, aquest projecte creat amb l'intenció de ser aplicat a l'Universitat Oberta de Catalunya, concretament a l'assignatura de Programacio de codi segur, consisteix en què l'alumnat realitze el disseny d'activitats d'aprenentatge que incoporen la construcció del coneixement de forma col·laborativa i la posterior creació d'un objecte d'aprenentatge que es puga incorporar com a recurs amb material complementari a l'aula virtual de l'assignatura amb la fi de facilitar la comprensió de la materia a la mateixa vegada que els alumnes treballen conjuntament. 

Però quines serien els resultats una vegada s'hagi aplicat el projecte? Bé, a aquesta Universitat ja ha sigut aplicat i segons l'autor des de que aquest ha tingut lloc s'han realitzat canvis significatius, la qual cosa implica realitzar canvis en les activitats i objectes d'aprenentatge que s'hi realitzen a l'aula virtual que disposa de recursos tecnologics per a la seua creació com són els blogs i les wikispaces. 

Quines són els productes que s'han dissenyat, desenvolupat, implementat i avaluat? Bé, són les activitats d'aprenentatge que fomenten l'aprenentatge col·laboratiu i els objectes d'aprenentatge realitzats mitjançant (es recomana que siga d'aquesta manera) a partir del exlearning. Per un costat, quan es refereix a les activitats d'aprenentatge ho fa referint-se a:

• Debats, publicació d'un blog o multiblog.
• Prova individual teòrico-pràctica que se realitza a partir d'una sèrie de passos que són explicats per Josep al vídeo mitjançant l'aula virtual de la Universitat. Consisteix en la realització s'una sèrie d'activitats, les quals podran anar acompanyades d'altres recursos.
• Publicació en wikispace, presentacions de diapositives o prezi i mapes conceptuals.

Per altre costat, quan parla dels objecte d'aprenentatge que es dissenyen es refereix a pàgines en format web que incorpora material complementari i material de reforç que a la mateixa vegada facilita, com hem dit abans, la comprensió de la materia.

Per a finalitzar, m'agradaria dir-vos els motius pels quals m'ha cridat l'atenció aquest projecte. Aquestos són:

• Utilitat i importància de les activitats i objectes d'aprenentatge a l'àmbit educatiu, creades pels alumnes mateixos, com a material de reforç i com a material complementari del temari.
• Manera de treballar, doncs al ser de forma col·laborativa permet a l'alumne desenvolupar-se i augmentar les seues coneixements i capacitats a la mateixa vegada que manté relacions amb els altres i es comunica.
• Possibilitat que té per a ser emprat a qualsevol nivell educatiu, sempre i quan siga de manera adaptada. Si us fixeu, realitzen les activitats mitjançant ferramentes com són els blogs i les wikispaces, per a les quals a altres entrades vam proposar activitats i vam dir que resultaben aprofitoses si s'utilitzaben correctament a l'aula.
• Possibilitat d'ampliar les activitats amb propostes per part del docent i de l'estudiant.

Teoría Tema 11. Objectes d'aprenentatge

Avui hem vist a classe el tema 11 sobre les objectes d'aprenentatge, el qual es troba estructurat de la següent manera:

ÍNDEX

1. Què són els objectes d'aprenentatge?
2. On trobar objectes d'aprenentatge?
3. Licències en Internet

1. QUÈ SÓN ELS OBJECTES D'APRENENTATGE?

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com exemples d'objectes destaquen:

• Contingut multimèdia
• Contingut instructiu
• Objectes d'aprenentatge
• Programari educatiu i eines de programari
• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat tecnològicament

D'altra banda els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i la seva utilització. 

2. ON TROBAR OBJECTES D'APRENENTATGE?

• Projecte Agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d'Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.
  

  

  Imatge pròpia

•  Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden ser descarregats en forma SCORM o Common Cartidge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

3. LLICÈNCIES EN INTERNET

Diguem que el primer punt amb el qual hem de començar pels drets d'autor. Conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que són fruit de la seua creació (en el món anglosajón és anomenat Copyright). En altres paraules, els drets d'autors són els drets que actuen donant la llei per ser el creador d'una obra. Aquestos drets d'autor protegeixen qualsevol obra que es considere de naturalesa intel·lectual: invencions científiques, produccions literàries o artístiques, marques o signes distintius, dibuixos industrials... Amb els drets d'autor o copy right l'autor té dret a copia, reproducció, exhibició, distribució i modificació de la seua obra (tots els drets reservats, qualsevol cosa que es puga fer amb l'obra). A més li perteneixeran els següents drets:

• Dret moral: dret a ser reconegut com autor i a exigir que no canvie res de la seua obra.
• Dret patrimonial: aquestos drets els gaudeix l'autor al llarg de la seua vida i la seua familia durant un plaç determinat. Aquí trobem els drets d'explotació (permeten al titular autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seua obra i poder exigir una retribució a cambi d'una autorització) i els compensatoris (pretenen neutralitzar les possibles perdues ocasionades pels drets deixats de percebre degut a les copies privades, reproduccions o prestacions protegides).

https://goo.gl/i4yWc0

Desprès surten un altre tipus de llicències, les llicències lliures.

• Llicència de domini públic. Una obra és de domini públic quan l'autor renuncia a ella o desprès d'un temps de la seua mort. Aquesta obra es podrà utilitzar i modificar lliurement, sempre i quan es respecten els drets d'autor.

  

  https://goo.gl/bcaIO1

• Llicència de Copyleft: elimina les restrinccions de distribució o modificació imposades pel copyright. Condició: la copia haurà de mantindre els mateix règim de drets d'autor que l'original ("efecte víric").
  

  

  https://goo.gl/4XnRKC

• Llicències Creative commons. És una organització no governamental sense ànim de lucre. El seu objectiu és ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà de nova legislació i tecnologies. Creative Commons permet als autors ceder alguns dels drets de les seues obres.
  

  

  http://goo.gl/nGxyjV

Existeixen sis tipus de llicències Creative Commons, cadascuna amb diferents combinacions de quatre drets bàsics. Els drets bàsics són:

• Reconeixement (BY): en qualsevol explotació de l'obra serà necessari reconèixer l'autoría.

  

  http://goo.gl/waAVxF

• No comercial (NC): la explotació de l'obra es queda limitada a usos no comercials. Aquesta condició solament afecta a les persones que utilitzen l'obra i no al propi autor.

  

  http://goo.gl/S5UZrq

• Sense obres derivades (ND): no es permet la transformació per a crear una obra derivada.

  

  http://goo.gl/S3viIr

• Compartir igual (SA): s'autoritza la creació d'obres derivades sempre que mantingan la mateixa llicència al ser divulgades.

  

  http://goo.gl/0dQ2qk

Mitjançant la combinació d'aquestos drets bàsics, es generen els six tipus de llicències de Creative Commons. Són:

• Reconeixement (BY): es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent la comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense ninguna restrinció.

  

  http://goo.gl/mRZXOz

• Reconeixement no comercial (BY-NC): no es permet l'ús comercial de l'obra ni de les possibles derivades.

  

  http://goo.gl/s2ppzg

• Reconeixement no comercial compartir igual (BY-NC-SA): no es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles derivades, les quals hauran de mantindre el mateix tipus de llicència. 

  

  http://goo.gl/s2ppzg

• Reconeixement no comercial sense obra derivada (BY-NC-ND): no es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.

  

  http://goo.gl/s2ppzg

• Reconeixement compartir igual (BY-ND): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, les quals hauran de mantindre el mateix tipus de llicència.

  

  http://goo.gl/s2ppzg

• Reconeixement sense obra derivada (BY-SA): es permet l'ús comercial de l'obra però no de la generació d'obres derivades.

  

  http://goo.gl/s2ppzg

Ampliació Pràctica 6. Proposta didàctica per a treballar amb Google Calendar a l'escola

Google calendar és una ferramenta desenvolupada per Google a l'any 2006 que funciona com si fora un calendari electrònic i que permet sincronitzar-lo amb els contactes de Gmail amb la fi d'invitar-los i compartir esdeveniments. 

http://goo.gl/n3ddoO

Com podeu veure, és una aplicació que pot tenir moltes utilitats tant al àmbit personal com professional si s'empra d'una manera correcta. A continuació, vaig a explicar-vos el més característic d'aquesta ferramenta i a enumerar-vos alguns usos de Google Calendar a l'àmbit educatiu. Finalment, us proposarè una activitat per a realitzar a qualsevol curs de l'etapa d'educació primària, preferiblement per als primers cursos, mitjançant la qual els alumnes treballen amb aquesta ferramenta.

Segons Becky Evans, mitjançant Google Calendar, una aplicació que facilita al docent la immersió de la tecnologia educativa, es poden realitzar les següents activitats a l'escola:

• Gestionar la nostra agenda.
• Compartir Calendaris.
• Realitzar mapes de les unitats didàctiques que altres mestres han realitzat, així com dels recursos que han utilitzat.
• Ensenyar a l'alumnat la gestió del temps.

Però, a més d'aquest, els seus possibles usos podem dividir-los segons posa en la pàgina "educacionymedios" en:

• Usos del centre educatiu: agenda escolar amb les dates d'avaluació, festes, reunions, claustres...
• Usos de l'aula, com per exemple datas d'exàmens, d'entrega de treballs, tutories de pares i mares, eixides...
• Usos en l'educació no formal: entrega de memòries, dates de realització dels projectes...

Aquest calendari en línia, té dos facultats amb molt interés en l'organització de l'aula i l'administració del centre educatiu. Quines són les facultats de les que parlem?

• Possibilitat de compartir la nostra agenda amb altres persones.
• Possibilitat d'afegir esdeveniments i invitacions en aquestos calendaris.

La informació sobre les facutats anteriors, l'he trobada al següent enllaç.

Amb Google Calendar es pot crear diferents calendaris per a poder organitzar per separat, inicialment, les diferents activitats que el mestre, el alumne o el centre es plantejen en la seua activitat docent. D'aquesta manera, el centre educatiu podrà disponer de més d'un calendari:

• Calendari per curs.
• Calendari per departament.
• Calendari per a l'asociació de pares i mares.
• Calendari per a la formació del professorat.
• Calendari d'activitats extraescolars.
• Calendari per al centre de recursos.

Però... dins de l'aula com podem treballar amb Google Calendar? Ara vaig a proposar-vos una activitat que hauria de tindre lloc dins de l'aula amb tots els alumnes al llarg del curs, la qual (com hem dit abans) podria ser aplicable a qualsevol curs de l'etapa d'educació primària. 

PROPOSTA DIDÀCTICA

Bé, l'activitat de la que us parle consisteix en la realització d'un calendari per part de tots els alumnes de la classe (treball cooperatiu), on aparegan els aniversaris de cadascun. Amb quina finalitat? Amb la fi de què el dia de l'aniversari dels alumnes, la resta dels companys estigan informats des de primera hora del matí perquè al arribar a classe els feliciten i els dediquen alguna paraula. Els passos que s'haurien de seguir són els següents:

1. El primer dia de classe desprès de l'estiu, els mestre portarà als alumnes a l'aula d'informàtica i els explicarà què és Google Calendar, quines són les seues utilitats i com s'ha d'utilitzar. 
2. Una vegada els alumnes hagin comprés tot aquest, cadascú d'ells posarà, a un calendari compartit pel mestre, la data del seu aniversari.
3. Quan tots els alumnes hagin posat la seua data de l'aniversari, la resta dels companys podran veure totes al seu calendari i es mantindran avisats mitjançant notificacions de tot aquestos.

Baix, us mostre el que seria un exemple de l'activitat proposta anteriorment amb la fi de què podeu veure de forma més visual en què consisteix l'activitat.

            

A mode de conclusió, m'agradaria recomanar-vos que comenceu a utilitar aplicacions com Google Calendar a classe (encara que a simple vista no resulte aprofitós), doncs pot ser molt beneficiós a l'hora d'organitzar els esdeveniments, deures, treballs, ... i a l'hora de afavorir el desenvolupament de la competència digital dels estudiants.

Ampliació Teoría Tema 10. Twitter i Facebook a l'àmbit educatiu: curiositats i advantatges

PENSEU QUE TWITTER I FACEBOOK SÓN FERRAMENTES EDUCATIVES ADEQUADES?

Per a respondre-vos a aquesta pregunta, en primer lloc vaig a fer-vos un resum del que he trobat a una notícia del diari ABC, la qual m'ha cridat l'atenció quan he llegit el titular: "Hi ha que ensenyar als xiquets a utilitzar les xarxes socials, no prohibir l'ús". En segon lloc, us explicarè un projecte que s'ha desenvolupat als centres de nivell secundari de la provincia de Tierra del Fuego: "Xarxa social Facebook com entorn virtual educatiu". Finalment, en tercer lloc, concluirè amb un resum del què serian els advantatges i desavantatges d'emprar les xarxes socials a l'àmbit educatiu.

NOTÍCIA DIARI ABC

http://goo.gl/OBFLMq

Segons va escriure Juan Giles al diari ABC el dia que va tindre lloc el Congrés "Seguritat e Identitat Digital" a Salamanca, Twitter i Facebook també poden ser ferramentes educatives.

Com podreu imaginar, la notícia està escrita amb la finalitat d'afirmar que les xarxes socials també poden ser emprades a l'àmbit educatiu. Però en realitat es centra en descriure la finalitat del Congrés al que feiem referència anteriorment: analitzar i aconsejar sobre els problemes derivats dels usos de les noves tecnologies i de com les xarxes socials poden convertir-se en ferramentes educatives, a més de veure quin ha de ser el paper que han de tomar els centres educatius i les families. 

El que vull amb aquesta notícia es fer-vos conscients, tal i com volen fer els mestres i analitics dels què parlen, de què l'ús de les xarxes socials no és sempre perillós, doncs si es fa un ús correcte i adequat d'aquestes podem treure-li profit i convertir-los en ferramentes amb molta utilitat a l'àmbit educatiu.

PROJECTE "XARXA SOCIAL FACEBOOK COM ENTORN EDUCATIU VIRTUAL"

Si fem una recerca a Internet, podem trobar moltes projectes que s'han realitzat a les escoles amb l'objectiu de treballar amb les xarxes socials a l'escola, aprofitant els seus beneficis. En aquest cas, vull destacar el impulsat per les escoles de la provincia de Tierra de Fuego.

Aquest es tracta d'un projecte que implica totes les àrees disciplinars (matemàtiques, llengua, ciències socials i naturals, anglés...), incloent la resta d'assignatures específiques. Com va sorgir? Als centres on s'aplica, la majoria dels alumnes tenen familia i treballen i, per tant, no poden assitir sempre a classe. Per a reduïr les dificultats que aquest fet provoca, es va propossar desenvolupar una metodologia de treball basat en la publicació de continguts en les xarxes socials. El repte consisteix en aprofitar les possibilitats tecnològiques de l'alumnat per a utilitzar procediments pedagògics nous que permetan complementar les pràctiques d'ensenyança i aprenentatge en l'educació presencial.

A cadascun dels centres educatius on s'aplica, haurà un Administrador (mestre amb coneixements en el maneig de les noves tecnologies) encarregat de dirigir aquesta comunitat educativa i de fer possible el compliment dels objectius generals que es pretenen aconseguir:

• Establir un format educatiu a través de nous entorns d'aprenentatge complementaris.
• Implementar el desenvolupament de coneixement a través de les TIC.
• Consolidar el propòsit de cubrir les necessitats educatives de la provincia.
• Promocionar un nou format d'educació centrar en l'alumne i on el mestre és el facilitador i orientador del procés de E-A.

Però, per què aquest projecte es basa fundamentalment en l'ús de les xarxes socials, concretament de Facebook i Twitter?

• Els alumnes i els mestres, en general, tenen experiència en l'ús d'aquestes.
• Ofereix la possibilitat de crear grups tancats i de fer ús de fotografíes i vídeos.
• Facilita la comunicació escrita a través de: "muro", "chat", "missatges"...
• Possibilitat d'organitzar i programar esdeveniments.
• Facilitat d'incorporar altres aplicacions com: "Docs de Facebook".
• No requereix inversió.

AVANTATGES I DESAVANTATGES D'EMPRAR LES XARXES SOCIALS A L'ÀMBIT EDUCATIU

Desprès d'haver comentat els dos casos anteriors, anem a fer un resum del que podrien ser els advantatges i els desavantatges d'emprar les xarxes socials a l'àmbit educatiu.

En primer lloc, els avantatges són:

• Socialització: els xiquets es converteixen en membres actius d'una xicoteta societat virtual.
• Informació: ofereix informació molt relevant a partir de pàgines, blogs, els nostres contactes... i també ens permet estar informats a temps real del que ocorre al voltant del món.
• Retroalimentació: ens permeten anar reconstruint els nostres coneixements gràcies als comentaris i la participació de la resta de persones.
• Col·laboració. Les xarxes socials poden augmentar la col·laboració entre els estudiants i el treball col·laboratiu perquè es troben en contact permanent.
• Compartir recursos de forma fàcil i ràpida.

En segon i últim lloc, els desavantatges són:

• Adicció. 
• Distracció.
• Perdua de temps.
• Errades d'ortografía.
• Perills: assetjament cibernètic, per exemple.

http://goo.gl/4q8ktr

A mode de conclusió, m'agradaria dir que tant la finalitat del congrés com del projecte m'han paregut prou interessants i és per aixó que he volgut compartir-ho amb vosaltres. Com us habreu adonat, les xarxes socials posan a disposició del docent moltes recursos pròpios per a l'aprenentatge i es per aixó que podem respondre a la pregunta que plantejaven al principi dient que sí, que poden ser ferramentes educatives adequades, sempre i quan, es faça un ús adequat d'aquestes.

Ampliació Teoría Tema 9. Les videoconferències i proposta per a treballar amb elles a l'aula

Actualment, les videoconferències són una part molt important en les comunicacions que s'han posat a l'abast de tots i que beneficien, sobre tot, a:

• Alumnes: poden rebre una molt bona educació a distància, rebre coneixements impartits per eminencies sobre qualsevol tema, assistir a conferències sense necessitat de moure's i preguntar als conferenciants.
• Acadèmics: poden impartir càtedra a distància, mantindre una comunicació cara-cara amb els estudiants sense necessitat de trobar-se al mateix lloc i assistir a conferències des de qualsevol lloc.
• Investigadors: poden comunicar-se amb altres per a intercanviar opinions i punts de vista, impartir conferències des de qualsevol punt del món i assistir a esdeveniments importants sense necessitat de trasllat.
• Funcionaris: opden assistir a esdeveniments importants, comunicar-se amb altres companys i mantindre una comunicació cara-cara amb altres companys.
• Usuaris externs: poden presenciar esdeveniments que tingan lloc a qualsevol part del món.

http://goo.gl/Hvhh7W

A continuació, perquè veieu quina va ser l'evolució de les videoconferències i la seua repercusió a l'actualitat, vaig a explicar-vos:

1. Evolució de les videoconferències.
2. Curiositat de les videoconferències deguda a la seua evolució.
3. Diferents usos de les videoconferències.

Finalment, us farè una proposta educativa per a treballar amb les videconferències a l'escola. 

1. EVOLUCIÓ DE LES VIDEOCONFERÈNCIES

Encara que actualment les videoconferències sigan una ferramenta amb moltes beneficis i utilitats, cal dir que abans no se li donava aquesta importància. Com van anar evolucinant les videoconferències al llarg de la història? 

Les videoconferències van sorgir a l'època on va apareixer la televisió. Aquestos sistemes es componien de dues sistemes de circuit cerrat de televisió conectats a través de la ràdio. Exemples d'aquest són:

• La red del Postzentralamt Reich alemán. 
• Dues enllaços de radiofreqüència que va utilitzar la NASA als primers vols espacials tripulats.
• Els canals de televisió per a informar des de llocs distants. 
• Enllaços mòvils als satèl·lits per mitjà de camions equipats.

Però aquesta tècnica va ser molt costosa, per la qual cosa no va poder ser utilitzada en l'àmbit mèdic, educació a distància o reunions de negocis. 

A la dècada de 1980, les xarxes digitals de transmisió de telefonía van començar a funcionar amb una velocitat de 128kilobits/s per a vídeo i àudio, la qual cosa no havia sigut possible fins ara degut a la mala qualitat de les imatges. A partir d'aquesta data, van començar a realitzar-se investigacions sobre altres formes de vídeo digital i comunicació de àudio. Poc desprès, apareixer els primers sistemes comercials de videoconferència: PictureTel Corp.

A partir dels anys noranta, els sistemes de videoconferència van anar evolucionant ràpidament i es van desenvolupar tecnologies de compressió de vídeo més eficaços, els quals van permetre a les persones fer videoconferències des de l'ordinador personal.

A la dècada del 2000, es va popularitzar la videotelefonía a través dels serveis gratuïts d'Internet com Messenger o iChat, els quals han sigut molt utilitzats per nosaltres no fa molt de temps. Però degut a l'actualització i sorgiment d'altres aplicacions, aquestes es van començar a substituir per altres aplicacions com és Skype.

La informació sobre la història de les videoconferències ha sigut trobada al següent enllaç.


2. CURIOSITAT DE LES VIDEOCONFERÈNCIES DEGUDA A LA SEUA EVOLUCIÓ

Abans de l'existència de les videoconferències, la comunicació es basaba en la interacció cara a cara entre dues o més persones. En canvi, a partir del sorgiment d'aquesta ferramenta, cada vegada es més comú mantindre conversacions de manera virtual amb aplicacions on et conectes amb algú mitjançant una càmara, un micrófon i Internet. Per tant, a pesar de què les videoconferències permeten la comunicació a distància, priven de l'oportunitat d'interaccionar directament, cara a cara, amb l'altra persona. 

Ara jo dic... i si les videoconferències ens permetessin les dues coses? Es a dir, si a la mateixa vegada permetés la comunicació a distància i la interacció? Bé, es preveu que d'aquí a poc sorgiran les videoconferències en 3D, les quals ens permetiran a tots mantindre una comunicació "cara a cara" des de qualsevol punt del món gràcies a: 

• Tecnologia de les Imatges Hologràfiques: conjunt de càmeres comuns i infraroges que en combinació són capaces de processar els moviments i fondre'ls en una sola projecció tridimensional en temps real.

Es tracta d'un projecte impulsat per Microsoft amb la fi d'oferir teleconferències molt realistes a través de la tecnologia hologràfica en 3D. 

http://goo.gl/Gr78qq

La informació ha sigut extreta del següent enllaç.


3. DIFERENTS USOS DE LES VIDECONFERÈNCIES

Si us fixeu, les videoconferències han anat evolucionat molt ràpidament al llarg dels anys fins convertir-se en una ferramenta molt útil i estesa tant a l'àmbit personal com professional. Per què? Per motius pràctics:

• Estalvi de diners innecessaris.
• Augment i optimització del temps de treball.
• Contacte permanent entre els membre d'una Empresa o d'una Institució Educativa.

No obstant, per a fer un ús correcte d'aquestes serà imprescindible tindre:

• Infraestructura adequada.
• Red segura i capaç de soportat la transmisió de informació multimèdia.

Com ja hem dit anteriorment, al contrari del que es podia fer anys darrere, avui en dia les videoconferències poden ser utilitzades a una amplia varietat d'àmbits:

• Negocis i formació.
• Medicina i investigació.
• Ús personal.
• Educació: les escoles, instituts i universitats han començat a veure els beneficis de les videoconferències. S'han adonat de què mitjançant aquesta ferramenta és possible compartir leccions, col·laborar en projectes, compartir recursos i impartir o rebre classe des de qualsevol lloc.

Aquesta informació ha sigut trobada als següents enllaços: enllaç 1 i enllaç 2. 

PROPOSTA EDUCATIVA PER A TREBALLAR AMB LES VIDECONFERÈNCIES

Com ja hem dit anteriorment, l'ús de les videoconferències a l'àmbit educatiu pot ser molt beneficiós. És per aixó, que a mode de conclusió vaig a proposar-vos una activitat que es podria realitzar a qualsevol curs d'educació primària mitjançant l'ús d'una aplicació que permeta realitzar videoconferències a temps real.

http://goo.gl/DTDq1C

La actividad que us propose per a treballar amb les videoconferències a l'aula l'he anomenada "L'entrevista mitjançant una videoconferència". Aquesta consisteix en:

1. El mestre presenta a la classe una aplicació que permeta fer videoconferències, en aquest cas Skype. Haura d'explicar què és, quins són els seus usos i com s'ha de fer un ús adequat d'aquesta.
2. Una vegada els alumnes hagin comprés tot aquest, el mestre divideix als alumnes de la clase per parelles.
3. Cadascuna tria un tema (per exemple, els esports al telediari).
4. Les parelles hauran d'establir els rols, un deurà ser l'entrevistador (en el cas de l'exemple, serà el periodísta) i l'altre l'entrevistat (per exemple, un jugador).
5. Finalment, s'establirà la videoconferència de 5 minuts i cadascú desenvoluparà el seu paper.

Si abans el mestre els ha explicat com es poden gravar les videoconferències, els alumnes s'hauran de gravar i exposar les seues davant de la classe, explicant pas a pas com ho han fet.

Pràctica 6. Google Calendar

Aquest matí hem vist a classe una nova pràctica basada en l'enssenyament i ús de Google Calendar, una nova aplicació amb una utilitat pareguda i un disseny similar al que coneixem amb el nom d'agenda. Al final de l'entrada us mostre el meu Google Calendar amb l'horari d'aquesta assignatura.

http://goo.gl/5LZxfX

COM HEM D'ACCEDIR A GOOGLE CALENDAR?

Bé, per a poder accedir a Google Calendar és necessari tindre un compte Gmail. Amb el compte creat, haurem de seguir els passos següents abans de començar a organitzar-nos mitjançant aquesta aplicació. Aquestos són:

1. Ficar a Google "Google Calendar".
2. Una vegada s'haja carregat la pàgina, punxem sobre l'opció "Google Calendar".
3. Posar l'adreça Gmail i la seua corresponent contrasenya.

APLICACIONS DE GOOGLE CALENDAR

Google Calendar ens ofereix una sèrie d'utilitats, entre las que volem destacar tres aplicables a l'àmbit educatiu:

• Compartir els esdeveniments propis amb les nostres companyes.
• Compartir amb la classe, els alumnes, tots els esdeveniments que s'han d'anar produint.
• Crear un calendari on cadascú puga posar els seus esdeveniments. 

ESTRUCTURA DE L'APLICACIÓ GOOGLE CALENDAR

Tal i com podem veure quan accedim a l'aplicació mitjançant la nostra adreça, Google Calendar es troba estructurat de la mateixa manera en què ho està un agenda. Trobem columnes on estan totes les dies de la setmana indicats i files amb les hores en que tenen lloc cadascun dels esdeveniments. No obstant, tot aquest pot ser modificat per nosaltres doncs com veieu dalt a la dreta trobem diferents opcions de visualització: dia, setmana, mes, 4 dies i agenda (visió global del nostre calendari en forma d'agenda). Cal dir que la mesura dels requadres pot ser modificada si cliquem sobre ell i desplacem la fletxa.

Pàgina principal - Imatge pròpia

Quines són la resta de elements que es poden veure a la pàgina principal? 

• Crea. Gràcies a aquesta opció podem anar afegint nous esdeveniments.
• Calendari mensual: indica la setmana (destacat amb altre color) i el dia en que es trobem (dins d'un recuadre). Es troba a la part esquerra.
• Els meus calendaris: es mostren tots els calendaris que hem creat a partir del nostre compte, així com els aniversaris i els recordatoris.
• Altres calendaris. A aquest apartat trobem un quadre de recerca a partir del qual podem buscar altres calendaris importants per a estar informats dels esdeveniments com poden ser els festius en Espanya, per exemple.
•  <  y  > : ens permet passar de setmana. En el cas de la imatge ens trobem en la setmana 10-16 d'Abril del 2016, però si cliquem sobre  >  passem als dies 17-23.
• Avui. Opció amb molta utilitat quan hem realitzat l'acció anterior de passar de setmana i volem tornar a avui.  
• Més. Quan cliquem sobre aquesta opció ens apareixen dues: imprimir i actualitzar. Cal tindre en compte que si punxem sobre "imprimir" volem un format determinat, haurem de canviar les opcions predeterminades de la nostra impressora. 
• Ajustos. Els ajustos es troben on veieu la roda, al costat de l'opció "més". Aquí podem canviar la configuració del calendari  i la densitat de visualització de la finestra (còmoda, agradable i compacta), a més d'enviar suggeriments. A l'apartat de "configuració" podem trobar opcions prou interessants per a nosaltres: determinar l'idioma, país, zona horaria, format de data i hora, canviar el tipus de visibilitat en funció dels nostres interessos (predeterminat Calendar, privat i solament jo), afegir durades de reunions (podem configurar-lo per a fer que el mòvil ens avise de què la reunió ha finalitzat mitjançant una alarma), ficar el dia en que volem que comence la setmana, atenuar els esdeveniments (podem reduir el brillantor de la resta de esdeveniments per a evitar despistes), mostrar el cap de setmana en les vistes de la setmana, canviar la vista predeterminada i personalitzada (podem configurar com volem la nostra agenda a partir de les dies i setmanes que volem visualitzar), posar la ubicació, mostrar el temps de la regió on et trobes, mostrar els esdeveniments no acceptats (a partir d'avisos), afegir invitacions de forma automàtica (es recomana que ho deixes desactivat), afegir videotrucades als esdeveniments, posar un calendari alternatiu (xines, persa...) i habilitat la combinació de tecles.

  

  Configuració (1) - Imatge pròpia

  

  Configuració (2) - Imatge pròpia

Dins de la configuració del calendari, si us fixeu, hi ha tres apartats: General, Calendaris i Google Labs. 

Imatge pròpia

A l'apartat de "Calendaris" tenim tota la llista de calendaris que hem creat. Què podem fer a aquesta finestra?

Calendaris - Imatge pròpia

• Editar les notificacions (a la part dreta del calendari). Si cliquem trobem diferents opcions: notificacions d'esdeveniments (podem configurar la manera i temps en què volem que ens arriben les notificacions dels esdeveniments a nivell general i afegir noves notificacions), notificacions d'esdeveniments de tot el dia (podem fer el mateix que a l'apartat anterior i afegir notificacions, fins a cinc) i selecciona el tipus de notificació que vulgues rebre. A l'últim apartat, podem seleccionar altres opcions per a configurar el tipus de notificacions que volem rebre: esdeveniments nous, esdeveniments modificats, esdeveniments cancel·lats, respostes a l'esdeveniment i agenda diària (rep un correu amb la teua agenda).
• Canviar la informació del calendari. Si cliquem sobre el nostre calendari, ens apareixera una nova finestra amb quatre apartats: Informació del calendari, Comparteix aquest calendari, Edita les notificacions i Paperera. Al primer apartat, podem posar el nom del calendari, l'adreça del propietari, una petita descripció del calendari, la ubicació, zona horaria, adreça del calendari i adreça privada. A més, tenim incrusta aquest calendari (per exemple, al nostre blog a partir d'un HTML), exporta el calendari i suprimeix el calendari de forma permanent.
• Compartir el calendari amb altres persones. Podem fer que el nostre calendari siga públic. Si, per el contrari, no volem que ho siga hauriem de posar desactivada l'opció "Fes públic aquest calendari". A més, a partir d'aquest apartat podrem anar posant l'adreça de les persones amb las que volem compartir el calendari, així com configurar els permisos.

COM CREAR UN CALENDARI NOU?

Per a crear un calendari nou, hem de seguir els passos següents:

1. Dins de ajustos, configuració, punxem sobre "Calendaris". Desprès, cliquem sobre "Crear calendari nou".
2. Posem la informació bàsica del calendari.
3. Cliquem en "Crear calendari".

CREAR ESDEVENIMENTS

A la pàgina principal, com hem dit abans, a l'opció de crear podem afegir un nou esdeveniment. Quan cliquem ens isc una nova finestra amb les següents opcions:

• Títol de l'esdeveniment.
• Data i horari.
• Detalls de l'esdeveniment: on serà, afegir videotrucada, calendari, descripció de l'esdeveniment, afegir un fitxer adjunt, color de l'esdeveniment, notificacions i visibilitat.
• Mostra disponibilitat. A aquesta opció podem afegir convidats.

VIDEOTRUCADES

Si nosaltres volem, als nostres esdeveniments podem invitar a gent. Com? Quan creem un nou esdeveniment, ens surt l'opció de posar on serà i de fer una videotrucada. Els invitats es podran unir a partir d'una URL específica a partir de Google Hangouts.

EL MEU GOOGLE CALENDAR:

                      

Teoría Tema 10. Xarxes socials en educació: Twiter i Facebook

Avui hem vist a classe el tema de les xarxes socials en educació. Aquest es troba estructurat en els següents apartats:

1. Definició i caracteristiques de les Xarxes socials
2. Típus de Xarxes socials
3. Usuaris Potencials
4. Twitter i Facebook 
5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook

1. DEFINICIÓ I CARACTERÍTIQUES DE LES XARXES SOCIALS

Algunes de les seues característiques més importants són:

• Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança. 
• Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa. 
• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, blocs, etc. en una mateixa interfície.
• Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpacem Ning, Second Life, Tuenti.

2. TIPUS DE XARXES SOCIALS 

Segons l'activitat:

• Microblogging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugo, Plurk.
• Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se. Second Life, Haboo. 
• Geolocalització. Permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Fursquare, Metaki.
• Marcadors socials. A través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen, enllaços per a ser compartits. Digg, Diigo.

Segons el contingut: 

• Fotos. Permeten emmagatzemanr, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio.
• Música. Permeten escoltar músia ademés de classificar-la i compartir-la. Last Fm, Groovershark.
• Vídeos. Permet crear perfils i llistes d'amics. Youtube, Vimeo.
• Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.
• Presentacions. Permeten classificar i compartir les seves presentacions professionals. SlideShare.
• Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.
• Lectura. Es poden classificar les preferències literàries. WeRead. 

Horitzontals: sense temàtica definida i centrada en els contactes. Facebook, Hy5, Mistakes...

3. USUARIS POTENCIALS DE LES XARXES SOCIALS

Els usuaris potencials de les xarxes socials són:

• "Social media selectors". Orientats a la funcionalitat en termes de comunicació i contacte amb el grup de referència (40%).
• "Simple social networks". Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%).
• Trend followers. L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%).
• "Social media addicts". Tenen una clara intencionalitat professional (10%).

4. FACEBOOK I TWITTER

Facebook:

• És un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckeberg i fundat per Educardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg.
• Originalment, era un lloc per a estudiants de la Universitat de Havard. Actualment, està oberta a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
• Disposa d'un allista d'amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d'interessos comuns.
• Existeix la possibilitat d'inclouse fotos i vídeos al mur.
• Permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.
• Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.
• Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament als seguidors.

Twitter:

• Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa. Avís sobre la publicació de bulletins informatius periòdics, informacions de caràcter més oficial i com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades.
• Establir un canal de noticies en diferit mitançant l'us dels widgets que permeten la informació de Twitter en les pàgines web.
• Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

5. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK

El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. la inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes, el accés al grup és per invitació. 

Els esdeveniments, a través dels quals vull anar refrescant la memòria dels meus estudiants respecte d'activitats, lectures, proves, exxàets i tota allo que es part de la vida escolar i que anotem en les nostres agendes.

Crear les meves propies enquestes amb contingut educatiu, però havien de ser entretingudes simpàtiques, senzilles, no diferenciar-se massa en la forma de les quals agraden als meus alumnes, però tenir fundada una raó didàctica.

• Study Groups. És una maner ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions...
• Mathemathical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques. aquestes formules s'escriuen amb la sintaxi de Latex.
• CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.
• BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit També pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

Teoría Tema 9. La videoconferència

El dimecres passat vam començar a classe el tema de les videoconferències. Hui hem continuat amb la resta del temari, el qual es troba estructurat de la següent manera:

1. Què és una videoconferència?
2. Tipus de videoconferència
3. Avantatges i desavantatges de les videoconferències
4. Aplicacions educatives
5. Eines de videoconferència
6. Criteris per a l'avaluació de les videoconferències 
7. Fases per a la realització de la videoconferència
 

http://goo.gl/Ki2asV

1. QUÈ ÉS UNA VIDEOCONFERÈNCIA?

Una videoconferència és el conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultanieja en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix temps de reunió.

• És un mitjà de comunicació visual i multimèdia.
• És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
• Permet una comunicació bidireccional.
• Facilita la comunicació independentment de l'espai.
• Permet incorporar diferents tipus de recursos.
• Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment. 

2. TIPUS DE VIDEOCONFERÈNCIES

En funció del nombre de connexions que es realitzen:

• Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en la web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per a navegador.
• Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per funcionar.
• Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori.

En funció del nombre de connexions que es realitzen:

• Videoconferència punt a punt. Existeixen dos equips connectats.
• Videoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES VIDEOCONFERÈNCIES

Les videoconferències tenen moltes avantatges però també tenen desavantatges.

AVANTATGES	DESAVANTATGES
Facilita la comunicació entre persones situades geogràficament distants.	Costos dels equips i línies utilitzades.
Poden incorporar-se a la classe recursos externs.
Millora el nivell de productivitat d’una organització, facilitant la comunicació corporativa.	Falta d’experiència del professorat en la seua utilització.
Major rendiment de les reunions.	Necessitat de què el professor i el alumne tingan un mínim de competència para el maneig tècnic dels equips.
Estalvi de temps.
Permet la permanència de l’estudiant en el seu medi natural.	Preparació psicològica i didàctica del mestre para saber interaccionar.
Facilita el contacte de l’estudiant amb altres del seu espai natural.
Permet organitzar més ràpidament les reunions.	Qualitat tècnica de la imatge i sons emesos (ample de banda).
Facilitat de maneig.
Redueix costos.	El docent necessita tindre una bona preparació didàctica per a aconseguir la participació i la interacció de l’estudiant. En cas contrari els alumnes es podran avorrir.
Uneix als professors dispersats geogràficament.
Poden participar més persones de l’organització en la toma de decisions.
Facilita el desenvolupament d’experiències multiculturals.
Facilita el record de la informació i la motivació de l’estudiant.
Pot incorporar diferents tipus de mitjans.

4.  APLICACIONS EDUCATIVES

Educació a distància:

• Cursos lliçons i tutories.
• Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre.
• Tutoria remota per atenció personal.
• Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.
• Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal.

Consulta d'experts:

• Panell de discussió.
• Un expert respon qüestions.
• Esdeveniments remots.
• Contacte amb investigadors del camp.
• Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments.

Projectes Multicentre:

• Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
• Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles.
• Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
• Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.

Activitats professionals:

• Observació de practiques i discussió posterior.
• Cursos per a professors en servei.
• Tutorització de practiques remotes.
• Intercanvis i discussió de mètodes.

Activitats comunitàries:

• Sessions Parlamentàries.
• Suport a interessos especials.
• Educació d'adults.
• Trobades virtuals amb personalitats.

5. EINES DE VIDEOCONFERÈNCIA

Algunes de les eines que ens permeten realitzar videoconferències són:

• Skype. És un programa que has d'instal·lar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.
• Ichat. És un programa de MAC per realitzar videoconferències encara que com funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programari gratuït.
• Adobe connect. És la de suite de Adobe de pagament que permet, segons les versions, la possibilitat d'establir rols als usuaris, compartir arxius, pissarra, gravar sessions.

6. CRITERIS PER A L'AVALUACIÓ DE LES VIDEOCONFERÈNCIES

A continuació, trobem els criteris que s'han de tindre en compte a l'hora d'avaluar les videoconferències. Aquestos són:

• Funcionament d'equip.
• Tècniques i estratègies emprades.
• Coordinació amb el personal responsable.
•  Presentació.
• Materials que s'han emprar durant la videoconferència.
• El temps.

7. FASES PER A LA REALITZACIÓ DE LA VIDEOCONFERÈNCIA

Les fases que s'han de seguir per a la realització d'una videoconferència són:

1. Preparació: toma de contacte.
2. Desenvolupament: tindre en compte la diversificació de les activitats, cura amb el temps d'intervenció...
3. Activitats d'extensió: realització de les activitats per part de l'estudiant.